Mentre escoltava a Xavier Ginesta em venia al cap el concepte de Self crec q del psicoanàlisi relacional, que fa referència a aquesta diferenciació objectal, jo i l’altre. Recordo una formació treballant l’autisme en els nens com aquest concepte i percepció m’ajudava a una millor comprensió. Fent referència a aquesta part organísmica, a aquella percepció que sóc diferent de l’altre.
L’Ego, per mi, és una construcció identitaria, referint-me més a la narrativa identitaria, més que no pas a la percepció de mi mateixa, de qui sóc jo.
És interessant la definició que fa el psiquiatra i terapeuta familiar, Juan Luis Linares al llibre “Terapia familiar ultramoderna” quan diferencia la Identitat i la narrativa identitaria. I com això determina la salut mental d’un ondividu. És una morada interessant en referència a la pregunta qui sóc jo. Com més constructes necessito per definir la meva identitat menys salut mental. Més neuroticisme.
Em venia també a la ment, Bateson i la Teoria dels Sistemes. Així com la Teoria de la Comunicació humana, de Watzlawick al parlar d’aquestes interrelacions.
Com sempre una xerrada interessant que es da curta.
Abraçada 😘