S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Estimat Gaspar i comunitat,
Després de reflexionar sobre la trobada d’ ahir amb en Tomàs Navarro parlant de l’ atenció, us comparteixo el que he escrit per si pot ser del vostre interès.Em va ser d’ una forta inspiració.Potser el problema central de la nostra època no és la manca de temps, sinó la fragmentació de l’atenció. Hem construït una societat extraordinàriament eficient per captar mirades, però molt poc preparada per sostenir la consciència.
Tradicionalment, es considerava que l’atenció era una facultat psicològica. Avui sabem que també és un fenomen cultural, econòmic i fins i tot ètic. Allò a què prestem atenció acaba configurant la nostra identitat. No som només el que pensem; som allò que repetidament observem, escoltem i alimentem amb la nostra presència mental.
La gran paradoxa és que disposem de més informació que mai i, alhora, de menys espai interior per transformar-la en saviesa. La saturació d’estímuls no només ens distreu: dificulta la profunditat, l’empatia i la capacitat de discerniment. Sense atenció sostinguda, tot esdevé superficial, incloses les relacions amb els altres i amb nosaltres mateixos.
Potser la innovació més revolucionària del segle XXI no serà tecnològica, sinó humana: recuperar la capacitat d’estar plenament presents.
En un món que competeix per cada segon de la nostra mirada, l’atenció conscient deixa de ser una tècnica de benestar per convertir-se en un acte de llibertat.Per això, la pregunta important ja no és “què estic mirant?”, sinó “què està modelant la persona en què m’estic convertint?”. L’atenció és el lloc on es construeix el futur de la nostra consciència. I cada instant és un vot silenciós sobre qui volem ser.
Jo pertanyo a una comunitat que vetlla, gràcies al seu creador, per mantenir la consciència i la presència conscient amb atenció plena…així que considero que aquest és el camí o s’ hi deu acostar molt…
Bon dia estimat Gaspar i comunitat:
Com que el proper dimecres 26 no podré assistir presencialment a la trobada,després de llegir el llibre de Alba Cardalda,he escrit la meva opinió i també algunes preguntes.Per si hi ha temps i les pots fer arribar a l’ autora:
Des del meu punt de vista, “Com engegar a la merda de manera educada” és un llibre que aconsegueix combinar un to fresc i accessible amb missatges psicològics que considero fonamentals. Des de la perspectiva de la Psicologia m’ha semblat una obra útil perquè aborda, amb naturalitat i sense tecnicismes innecessaris, temes tan bàsics i alhora tan difícils com la gestió dels límits, l’assertivitat i la responsabilitat emocional.
Crec que està ben escrit en el sentit que és clar, directe i coherent amb allò que vol transmetre.
Des del punt de vista psicològic, crec que és un bon llibre perquè dona eines senzilles i reals per reflexionar sobre la pròpia manera de comunicar-nos i sobre com acostumem a diluir la nostra identitat quan intentem agradar massa.
No substitueix un procés terapèutic, evidentment, però sí que pot ser un bon punt de partida per prendre consciència de patrons que limiten el benestar personal.
En resum, considero que és una lectura valuosa, especialment per a persones que necessiten legitimar el dret a posar límits sense sentir que estan fallant a ningú. I això, pedagògicament i emocionalment, ja té molt mèrit.Preguntes que voldria fer – li:
1-Hi va haver algun moment vital en què vas descobrir que “ser educada” i “ser bona persona” no són sempre el mateix?
2-Quina és la creença o automatismes socials que creus que ens fan més mal quan intentem ser agradables a tothom?
3-Creus que hi ha persones que utilitzen la “bona educació” com una forma subtil de manipulació? Com ho identifiques?
4-Quin és l’error més perillós que comet algú que intenta posar límits quan ho fa tard o massa tard?
Moltes gràcies!🙌Estimats Gaspar Hernández i Comunitat de l’Art de Viure,
Ja m’han operat, i us puc dir amb una enorme alegria que l’operació ha estat un èxit! Tot ha sortit molt bé i ara estic a la clínica recuperant-me, amb medicació, calma i molta pau.
Durant tot el procés he sentit una energia molt poderosa i amorosa, i l’Ho’oponopono m’ha ajudat immensament. Vaig notar clarament l’energia de totes les vostres pregàries, intencions i bones vibracions. Gràcies de tot cor a la Mari Carmen per la seva pràctica, i a cadascun de vosaltres per les paraules i missatges tan bonics que m’heu fet arribar.
Quan ens tornem a veure, m’agradaria molt que el Gaspar em donés uns minuts per compartir una experiència molt especial que vaig viure al moment d’ entrar al quirófan. Va ser una vivència impressionant i profunda, i crec que pot ser bonic compartir-la amb vosaltres.He après molt sobre la por, el dolor i el deixar- me anar…he pogut practicar moltes de les meditacions, visualitzacions i pràctiques que he après amb en Gaspar i col.laboradores/ ors.
Només puc dir gràcies, gràcies, gràcies. Em sento eternament agraïda a aquesta comunitat, al Gaspar —a qui aprecio i estimo profundament— i a tots vosaltres, companys i companyes de camí.
Ens trobem dimecres 12 on serà un plaer escoltar a l’ Enrique Lozano…EstelEstimat Gaspar i comunitat,
Moltes gràcies per aquestes 4 sessions del curs de meditació “Allibera’t de la ment caòtica”que hem realitzat durant aquests mesos de juliol i agost. Em sento molt afortunada de formar part de la Comunitat de l’Art de Viure i d’haver compartit amb vosaltres aquestes meditacions i tot l’aprenentatge que ens ha ofert aquest curs.Aquest camí, a través de la pràctica de la meditació, ha estat molt pròsper per a mi: l’utilitzo en el meu dia a dia i realment em serveix per trobar la pau interior i molta joia enmig de la vida quotidiana més caòtica. He pogut comprovar la diferència tan gran que hi ha en viure des de l’agraïment i amb consciència i poder fer pràctiques com la d’ alliberar- me de pensaments o de les etiquetes. És alliberador de debó. Amb la meditació, cada dia descobreixo viure el present i valoro amb més connexió profunditat allò que visc.
Seguirem caminant o aprenent a partir de setembre.
De nou, gràcies de tot cor.Bon dia Gaspar i compays i compayes de la comunitat, em sap molt greu però el proper 26 de març no em podré connectar per parlar sobre reencarnació amb Vicenç Merlo.Marxo de viatge i no tindré internet.
Ja em vaig llegir el seu llibre Eres Inmortal on apunta moltes idees sobre el tema. Em fa molta recança no ser- hi çerò no es pot ser a tot arreu…
Bé ja el veuré gravat un altre dia.
Espero que li feu moltes preguntes perquè és un tema apassionant.Una forta abraçada i seguiu aportant tanta llum!!
EstelM’agrada molt la meditació del banc del riu que està penjada al mes de març de la comunitat de L’Art de Viure. La practico molts dies a la setmana i, quan puc, vaig al banc davant del riu de debò per fer-la. És senzilla però, al mateix temps, molt poderosa. Gràcies!
Per a mi la meditació té molts avantatges en mi,puc sentir com afavoreix la meva ment més enfocada i productiva.També com augmenta la meva serenitat i el benestar personal. Com promou la pau interior i una actitud més positiva. A mi m’ ajuda a veure les coses amb més perspectiva i claredat. Amb una ment més tranquil·la, el cos també se sent més lleuger i enèrgic.
Amb la meditació com la del banc del riu potencio l’autoconeixement i la connexió amb mi mateixa. Fomenta la gratitud i fa que senti més plenitud lluny dels pensaments incontrolats.
Per tot això sempre gràcies!Estimat Gaspar i companys i companyes de la comunitat l’ Art de viure,
gràcies per aquest parèntesi, aquestes 4 sessions sobre “plenitud en el dia a dia”. Realment les he viscut molt desperta.Gaspar ens has explicat un material molt valuós:desde parlar de com entrenar la nostra ment per viure el moment present,sobre el patiment, passant per l’ autorregulació emocional, la desidentificació dels pensaments, els estats, les resistències fins al cultiu de l’ acceptaciò,la compassió i totes les pràctiques meditatives associades que m’ estan fent un gran servei,un recolzament i una bona guia. Les aniré fent sempre que pugui.
M’ agrada veure aquest espai com un refugi.Un lloc on el temps es pausa i on el que es diu i comparteix és TOT rellevant per a mi.
Gaspar, ets un sol. La teva manera de parlar, la teva sensibilitat i la teva capacitat per transmetre saviesa fan que cada sessió sigui un regal. Ets exquisit en la manera com ens guies, com obres finestres dins nostre i ens ensenyes a mirar la vida des d’un lloc més profund i més amorós.
I a tots els qui formem part d’aquesta comunitat, gràcies! És un plaer immens compartir amb vosaltres. No trobes molts espais en el dia a dia per reflexionar sobre autocompassió,compassió, amor incondicional, acceptació o gratitud… Aquests conceptes aquí flueixen de manera natural. Sovint la societat va massa de pressa, massa centrada en el fer, i ens oblidem de ser. Però aquí, en aquest espai, retrobem aquest equilibri, i això no té preu.
Totes les idees, exercicis i reflexions que compartim no es queden només en teoria, sinó que es poden aplicar a la vida quotidiana.Cada dia trobo moments per posar en pràctica el que aprenem, i m’adono que si tothom ho fes, el món seria un lloc molt millor, més humà i més compassiu.Jo per part meva poso el meu granet de sorra o això intento.
M’alegra formar part d’aquest grup! És un regal. Seguiré aprenent, escoltant, compartint i portant tot això a la meva pràctica personal, professional i al meu entorn.
Gràcies de tot cor!
Amb amor i gratitud. Estel
