S'ha creat les respostes del fòrum

S'està mostrant 3 entrades - de la 1 a la 3 (d'un total de 3)
  • Autor
    Entrades
  • en resposta a: Mes de desembre a La Comunitat #3917

    Hola a tot@s, fins ahir no vaig poguer escoltar la xerrada sobre l’ombra, que vaig trobar tan interessant com complexa.
    El Xavier va expressar en paraules la reflexió que em vaig fer fa uns anys, quan vaig començar el camí de l’Auto descobriment:les situacions que passen a la vida ens afecten de manera desigual, tot depèn de la interpretació que cadascú en fa, depenent de les seves vivències, ego, valors…
    I m’he sentit molt identificada i agraïda pel seu especial missatge de Bon Nadal.
    M’ha fet recordar a una molt bona amiga, que està en un procés de dol molt dur, amb molta ràbia i dolor, i em referia que no suportava que la gent li digués “Bon Nadal, Bones Festes”. Ella no és hipòcrita i no pot gaudir de les festes amb plenitud, preval el seu dolor.
    Li desitjaré a la manera del Xavi, més respectuosa, amable i amb molt de sentit. Moltes gràcies per compartir i millor 2023 per tots

    en resposta a: La ràbia: meditació, club de lectura… #2061

    Gràcies Gaspar, l’acabo d’escoltar a la gravació ja que no hi vaig poguer ser en directe.
    He de mantenir-me en l’estar, l’acompanyar, deixar manifestar l’emoció i saber què fer-ne després.
    Seguim aprenent😉

    en resposta a: La ràbia: meditació, club de lectura… #2037

    Hola comunitat,
    ahir vaig puguer gaudir de la xerrada sobre la ràbia, i vaig aprendre coses molt interessants.
    Em va fer recordar situacions viscudes amb el meu fill quan era més petit (ara, gairebé té 13 anys).
    És molt sensible i li costa molt expressar verbalment com se sent, és inquiet , molt curiós.
    Recordo que quan era més petit (uns 5 anys), quan tenia un episodi de ràbia continguda i veia que necessitava treure-la, abans que fés mal a algú o a ell mateix, li recomanava pegar al coixí.Desprès de fer-ho, es quedava esgotat però no en parlava.Quan estava més calmat, mirava de parlar-hi per saber l’origen d’aquell enfado tan fort,que posés nom a com se sentia i com millorar-ho, però no me’n sortia.
    Un altre dia, ja quan tenia 11 anys,i desprès de molt temps sense repetir situacions com aquella, el vaig veure molt i molt enrabiat. Mirava al terra, bufant pel nas, respiració ràpida, en silenci.Se’m va acudir mirar-lo als ulls,dir-li que l’estimava i el volia ajudar, i el vaig abraçar fins calmar la respiració. Es va adormir una estona i a l’endemà en vam parlar una mica.
    M’agradaria traslladar una pregunta a Lara:
    No sé si hagués pogut fer alguna cosa més o si es torna a presentar, què podríem fer per millorar a expressar emocions contingudes.

    Gràcies

S'està mostrant 3 entrades - de la 1 a la 3 (d'un total de 3)