S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Moltes gràcies Gaspar, per la gestió.
Fent referència al llibre, estic d’acord amb l’Antoni que una separació cautelar és una mesura que afavoreix el procés de dol si ho comparem amb el contacte zero ( en aquest cas acostumen a idealitzar la relació , ho comparo amb la dieta, si et prohibeixen la xocolata és quan més ganes tens de menjar-ne).
Però, en alguns casos, la persona ‘deixada’ es crea unes expectatives i esperances molt grans, desitjant i restant a l’espera que l’altre cònjuge torni. Com podem ajudar a acompanyar el pacient, quan les expectatives no ens deixen prendre decisions esperant que torni la parella?Moltes gràcies!!!
Bona tarda,
El dia 23 d’octubre no podré assistir presencialment a la trobada amb Antonio Bolinches, però tinc alguna qüestió del llibre ‘psicoterapia para el mal de amores ‘ q estic llegint. La puc deixar escrita en el fòrum? I li podeu preguntar de part meva?
Moltes gràciesBon dia!!
Ahir escoltava la sessió de la Berta del dimecres passat, no vaig poder assistir en directe i em sap greu, doncs tinc coses per compartir sobre el treball d’acceptació.
En un moment de la meva vida, quan passava de tot i res de bo, em va arribar el diagnòstic esclerosis múltiple. Aquest fet, em va transportar en un món de foscor i dolor. Recordo com si fos avui, aquell diumenge, vaig plorar hores permetent-me sentir tot aquell enuig i dolor . Just immersa en aquest moment , esgotada i abatuda, vaig agenollar-me en un gest de rendició a l’univers. Les meves paraules van ser ” Si voleu que em passi tot això, ho accepto, ajudeu-me a treure la força per poder-ho viure més tranquil.la “. Després d’aquell dia, vaig descobrir que aquell gest, que m’havia sortit del cor, i sense saber ben bé com, em canviaria la vida . Sé que no hi ha marxa enrere i que ara gaudeixo molt més de tot amb molt menys patiment , passi el que passi i sigui el que sigui. I a partir d’aleshores , malgrat que el diagnòstic no ha canviat, viatjo per aquesta vida d’una manera més encuriosida , sense expectatives i sabent-me preparada pel que vingui.Bona tarda
Gaspar, el proper dimecres, dia que presentes el teu llibre no podré assistir en el directe. I em sap molt de greu, doncs aprofitaria per compartir amb tu el q m’està emocionant molt la lectura. Em sento identificada amb moltes coses que expliques, el caràcter solitari i reservat, la tortura de les classes de gimnàs, el viure en un poble petit… gràcies per la teva sinceritat i transparència, estic gaudint molt d’aquesta lectura tan propera i escrita amb coratge. Et felicito.
Una abraçada
Gaspar
M’agradaria tenir el telèfon o mail del Dr Ballester.
El meu correu eulalia73@gmail.com
Moltes gràciesBon dia a totes i tots,
Aquests dies he anat molt enfeinada i no he pogut assistir a les xerrades en directe, però ahir, encara que tard ,em vaig connectar. Celebro que es treballin aquests temes en espais oberts i seriosos com aquest i les aportacions que es van fer ahir em van suggerir aquesta petita aportació al grup.
Treballo de psicòloga i vaig realitzar un màster en dol a l’Institut IPIR de Barcelona . Us recomano algun llibre, que de ben segur que coneixeu, i que principalment van dirigits a les mestres i professionals de l’educació que esteu en el grup , que he comprovat en sou unes quantes.
– El Centre educatiu del dol . Àngels Miret
– Jo també em moriré ? . Xusa Serra
– El missatge de les llàgrimes . Alba Payàs ( aquest és més genèric , no tan dirigit a l’àmbit educatiu) . L’Alba Payàs va ser directora del meu màster i va tenir el privilegi de conèixer i fer la formació amb Elisabeth Kluber Ross.
Agraïr-vos totes les aportacions que feu i em fa molt feliç haver trobat aquest espai per aprendre i compartir.Una forta abraçada !!
Bona tarda
Estic molt contenta d’estar aquí, tinc moltes ganes d’aprendre i compartir. M’he incorporat tard, no vaig participar a la primera sessió i m’he perdut informació.
A quina hora es fan les sessions de zoom?
He vist que hi ha lectures de llibres, quin llibre han recomanat per llegir?
On veig el calendari de les trobades virtuals?
Moltes gràcies
