S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Moltes gràcies Montse, realment aquesta permeabilitat permet obrir finestres i deixar que entri la llum per a netejar paràsits del passat. Tan d’acord amb tu que l’aprenentatge regular a través de la lectura, la formació o inclús amb experiències com aquestes de la comunitat,ens fan obrir els ulls a altres maneres de viure i això aporta tanta lucidesa…
Vaig llegir una vegada que tot el que ens arriba de bo a la vida ho tenim guanyat de sobres ( aquesta no és la frase exacta, sí el significat) però deu ser perquè certament, patim en excés i aquest deixar-se anar, fluir i confiar també és un caminet de aprenentatge diari. Benvingudes totes les eines que ho facin possible.
Quan el patiment és un gran núvol gris immòbil que no et deixa veure el cel…potser ja és hora de bufar ben fort perquè se’n vagi.
Sí, Montse hem patit prou, “de sobres”
Molt agraïda per la teva aportació. Una abraçada!Bona tarda,
Estic acabant el llibre d’en Joan Garriga: Decir sí a la vida, que trobo molt interessant. De fet ho he de rellegir per interioritzar millor les seves paraules perquè suposen un aprenentatge important. No puc ser-hi a les trobades zoom per tema laboral i m’hagués agradat preguntar en Joan si no utilitzem, a vegades el patiment com una mena de protecció davant el dolor,com una manera de “assajar” fortalesa per si ens arriba un fet molt traumàtic capaç d’enfonsar-nos la vida ens trobi més preparats per assumir-ho Segurament no ho estic explicant perfectament,ho sento. I sé que no té molt de sentit perquè aquest patiment “alarma” no ens estalviarà pas el dolor profund. Segurament és això: Una por terrible al dolor, o a creure que no serem capaços d’afrontar fets traumàtics. Ho he volgut compartir amb tots/es vosaltres per si algú vol donar-me la seva opinió.
Aquest llibre m’està fent reflexionar molt sobre el patiment i el dolor i la importància de la nostra actitud a la vida. Moltes gràcies Joan Garriga!!
També he llegit el dels Ulls del germà etern que m’ha semblat una joia d’humilitat,una lliçò d’empatia i de humanitat.
Moltes gràcies a aquesta comunitat per tantes coses bones. De debó.Bona tarda a tothom, sóc la Teresa i he començat aquest més a formar part de la comunitat. Estic molt contenta de veure quàntes coses podré aprendre perquè fins ara, tant les experiències vitals compartides, com les lectures que he anant fent d’aqui i d’allà són molt enriquidores. Marta, jo també he començat una llibreta bonica d’agraïments, i certament he descobert coses en el dia a dia, que passaven desapercebudes i que donen alegria i bellesa al present. Curiós com canviar el nostre estat d’ànim en funció de on enfoquem la nostra mirada. És un nou moment de lucidesa, o consciencia, no sé! Disculpeu sino faig servir el vocabulari més adient, però no fa molt que he començat en aquest món de la meditació,
Espero compartir amb vosaltres el proper retir del setembre Moltes gràcies per aquesta oportunitat/eina d’aprenentatge i creixement tan valiosaBona nit!Sóc la Teresa i per tema d’horaris no puc ser-hi a les trobadesvia zoom, de moment però les visualitzo més tard i us felicito pel contingut tan interessant. No he participat en cap retir vostre i m’agradaria anar al que està previst pel setembre. Per cert,que he fet la reserva però no rebo resposta dels organitzadors.
M’hauria de dirigir a alguna adreça concreta? Moltes gràcies!
