S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Molt bon dia a tothom. Després d’haver dut a terme la meditació del cor guiada per l’Esther i la Rosa Casado només puc dir gràcies, gràcies, gràcies. I especialment gràcies Gaspar per oferir la possibilitat de reconnectar amb la nostra essència. Ara fa un temps vas entrevistar a la Rosa i ens va explicar aquesta respiració. Em va arribar tant que la practico des de les hores, malauradament no cada dia. Dic malauradament perquè m’adono que sovint m’allunyo d’aquesta energia que tant desitjo i em deixo portar per l’ombra. Quan m’adono és quan recorro a la respiració del 5-5 que li dic jo. En el seu dia, quan la vaig conèixer, la intuïció em va dir que era quelcom important. De fet la vaig proposar al claustre de l’escola on treballo. He de dir que el guiatge que ens han ofert en aquesta trobada del 7 de Maig ha estat sublim. Suposo que he pogut percebre els beneficis d’haver-la practicat abans i aquests cop he pogut experimentar uns moments de plenitud màgics. Així que torno a dir Gràcies gràcies gràcies!
Voldria compartir un moment que per a mi ha estat especialment important que ha estat reviure el moment en que vaig desconectar-me del meu cor per por a morir. Recordo estar al meu llit de petita i agafar consciència de que el meu cor bategava des del dia que vaig néixer i escoltant-lo em va fer por de que s’aturés i vaig decidir mirar cap a una altre banda. Vet aquí l’aparició de la por a la mort. Aquest record m’està donant molta informació i sentit al recorregut de la meva vida fins a dia d’avui. Així que novament us estic molt agraïda, aquesta comunitat sempre aporta regalets. 🙏🏻Mare meva la trobada amb l’Herminia Gomà! Anys de formacions, en tinc 58, estudis, postgraus, tallers, teràpia… sempre amb un desig postergat inconscientment i la base de no dur-lo a terme íntegrament és l’autoestima! Em poso les mans al cap! El camí no ha estat en va perquè l’he gaudit enormement però espero poder portar a terme el meu desig, mai és tard si la dita és bona.🙏🏻 gràcies!
Bon dia!
M’agradaria emfatitsar el concepte:”prendre consciència del temps de les percepcions” que he experimentat a la meditació del mes. Un concepte que m’ha semblat extraordinari i m’ha obert una via d’observació indispensable per aquests moments que estic transitant. Justament crec que n’he fet un gra massa de l’activitat màxima en el mínim temps possible i el cos m’ha regalat un vertigen que m’ha parat de cop. Ja porto temps enfadat-me amb aquesta acceleració que m’envolta i que m’arrossega a una incansable acció constant. Tant és així que poc a poc vaig deixant de banda el plaer de no fer res, m’aborreix estar parada amb la gran quantitat de coses que m’envolten i que m’agraden fer. Reflexiono sobre com pot ser que em s’aturi de fer coses que m’agrada fer-les? Son tants els estímuls que tinc al voltant i és tant elevada la meva creativitat que arriba un moment en que em satura la idea de no arribar a fer-ho tot. Dossificació de l’estímul, és el que em ve al cap, no se si algun autor en parla… Aquesta meditació m’ha fet reviure aquests contrast tant necessari de la permanència i la instantanietat. Justament aquest matí m’he regalat un documental de Sorolla on es presentava aquesta habilitat de l’autor de fer permanents els seus instants preceptius mitjançant la pintura, quina manera més bonica d’allargar el temps, autèntica alquímia. Tot plegat em sembla meravellós, hi seguiré jugant al llarg d’aquest més.
Agrair-vos infinitament aquest cercle d’aprenentage, gairebé mai no puc ser al directe però si en el diferit i agraeixo la quantitat de portes que m’obren els vostres col·laboradors. T’agraeixo Gaspar la teva habilitat per cercar-los i entrevistar-los. Gràcies, gràcies, gràcies.
AnnaBon dia. Vull agraïr el regal de la meditació d’aquest més. Fa un parell de dies vaig tenir un moment de consciència de la meva pròpia vida molt important per a mi, directament relacionat amb el tema de la meditació que avui he tingut el plaer de fer de bon matí. Una visualització preciosa i molt escaient per aquest més on les nits curtes són molt intenses. Gràcies, gràcies,gràcies🙏🏻
AnnaERRADES EN LA PUBLICACIÓ ANTERIOR. Hi ha alguna manera de corretgir-ho? Gràcies!
En assabentar-me
que ha ——- Que ha fet.
I aquest ha estat el cas.
La ideaBona tarda. Fa molt poc vaig veure el programa que es va gravar a Catalunya ràdio entrevistant a en Manel. Em vaig emocionar per assabentar-me d’aquesta gran recerca que ha. L’enomeno amb familiaritat per la part familiar que em toca. Com passa a les vides, de vegades ens distanciem però resulta que quan et retrobes, encara que sigui per les xarxes, t’adones que tots som un, que ens complementen. Hi aquest ha està el cas, després d’assistir a la mort dels pares, ell m’ha corraborat que el que vaig veure i sentir no era una bogeria. Per si no puc estar connectada el dimecres, la pregunat seria:
Donat que la societat està tant avesada a la ciència i a l’idea de que si no es pot demostrar no és vàlid, pregunto: còm pot ser possible que no hi hagi alguna màquina que permeti mesurar, si més no, l’energia que s’emet quan un mort? Per no parlar d’altres expressions energètiques que es neguen com l’energia reiki per exemple. Sense haver estudiat res del tema m’hi vaig trobar i puc assegurar que l’experíencia és molt intensa! Jo penso que si deu haver-hi quelcom capaç de mesurar-ho però, com a moltes altres coses, no surt a la llum per… por, interessos?… En relació a l’energia Reiki, la meva primera experiència la vaig viure ajudant a un infant amb leucèmia. Per sort la vida em va posar en el camí a algú que em va poder explicar el que em passava del contrari hagués pensat que em passava quelcom greu i hagués anat al metge. En aquesta ocasió també he de dir que la intensitat d’energia era brutal, segur que em connecten a algun lloc i la mesuren! Gràcies Manel per parlar del tema i gràcies al club de lectura per fer-ho possible.
